Aquests dos edificis estan situats a la plaça del Convent, al centre de Manacor.

L’església es començà a construir el 1597 i s’obrí al culte el 1617. Aquesta és la típica església conventual mallorquina, amb planta basilical d’una sola nau i capelles entre els contraforts, amb persistència d’esquemes compositius gòtics i sentit de la moderació i l’austeritat, si exceptuam la capella del Roser.

El frontis presentava originalment el portal adintellat sota un arc de mig punt, amb la figura del titular, sant Vicenç Ferrer.

A l’esquerra del frontis hi ha un petit campanar amb acabat piramidal. A l’interior predomina també l’austeritat, tot i que es nota un cert barroquisme en l’aplicació dels daurats en els motius ornamentals. D’entre totes les capelles destaca la del Roser o capella fonda, que està situada a la dreta de la nau. En aquesta capella, que pot actuar com a petit temple amb els seus propis retaules, capelles i altar a l’interior del temple major, és on podem veure la més exuberant mostra de barroc religiós de Manacor, amb tot l’espai arquitectònic ricament esculpit. Un altre element molt destacat és l’orgue tubular, construït probablement cap a finals del segle XVII o principis del XVIII.

La construcció del claustre s’inicia a mitjan segle XVII i continua fins una data indeterminada del s. XVIII, probablement el 1744. L’estructura segueix una planta rectangular al voltant d’un pati central i consta de planta baixa i pis. El conjunt segueix l’esquema barroc, en què destaquen les columnes i pilastres decorades. El claustre forma part del recinte conventual i constitueix un edifici que originalment era tancat a l’accés del públic i utilitzat únicament pels frares del convent. Durant la desamortització de 1835 els béns de l’ordre passaren a mans de l’Estat i el claustre va anar assumint diferents utilitats: oficina de telègrafs, presó… Actualment s’usa com a dependències municipals.

L’any 1919 va ser declarat monument nacional. Durant el 2005-2006 es va dur a terme la restauració integral del claustre.