Manacor és una ciutat situada a la comarca del Llevant de l’illa de Mallorca. És la segona localitat més gran de l’illa després de la capital, Palma, i es caracteritza per la seva forta identitat cultural, la seva activitat econòmica i l’oferta de serveis per a residents i visitants.

El poble conserva un conjunt patrimonial que reflecteix la seva trajectòria històrica i el seu creixement al llarg dels segles. Aquest patrimoni conviu de manera harmònica amb zones modernes i espais públics que fomenten la convivència i la vida comunitària.

Històricament, Manacor va ser conegut per la seva indústria del moble i la producció de perles artificials, activitats que van donar feina a moltes famílies i van situar el poble en el mapa internacional. Avui dia, aquestes indústries han perdut força, però el seu llegat encara es conserva en alguns tallers i en la memòria col·lectiva.

Manacor manté viva una agenda cultural activa, reforçada per les seves tradicions i festes més representatives, que contribueixen a la cohesió social i mantenen viu el patrimoni immaterial del poble.

Son Macià es troba situat al sud-est del terme de Manacor. Es va originar a partir de l’agrupació de població rural disseminada entorn d’una parròquia, d’una escola i d’un cojunt de cases, conegudes des de sempre com ses cases Grans o ses cases Velles de Son Macià. El caràcter eminentment rural ha marcat, des de sempre, la base econòmica de la contrada. És un poble que ha sabut conservar les seves tradicions i avui en gaudeixen d’elles. Dins l’àrea s’hi troben un nombre considerable de jaciments arqueològics, com és el dolmen de Son Vaquer; coves naturals i artificials, que serviren de lloc d’enterrament, com és el cas des Picot des Fangar; i del període talaiòtic l’important poblat de s’Hospitalet Vell. Són numeroses les possessions i els oratoris o capelles a la zona de Son Macià. Una de les capelles que encara entan en el record de la gent de Son Macià és l’entranyable Capella de sa Mola Nova, pintada pel nostre Capellà manacorí, Don Llorenç Bonnín. Antigament s’hi feien les tradicionals berenes després de Pasqua.