Coves situades arran de mar al final del passeig de la platja de Porto Cristo.
Fins a mitjan s. XIX eren coves habitades. A Porto Cristo constituïren el primer nucli de població de la cala. Durant els primers anys del s. XIX, ja ens consta la presència dels pescadors a les coves. L’ocupació es perllongà fins l’any 1888, quan es fundà la Colònia del Carme, emparada en la Llei de colònies. Es fixaren diversos nuclis habitats en aquells llocs on els penya-segats amb les coves oferien les condicions idònies per convertir-se en habitatge: els penya-segats de les coves Blanques o la cova anomenada del Patró Pelat, situada als jardins de l’actual Club Nàutic, acolliren els primers habitants de cala Manacor. Segons Joan Riera Dalmau, el primers pobladors foren un grup de ciutadans que a la dècada de 1830 ja habitaven l’anomenada cova del Patró Pelat (la família dels Pelat no arriba fins l’any 1877, aproximadament). Les coves Blanques foren condicionades devers l’any 1844 per Gabriel Fornés. Aquest nucli estava format per la cova Negra i la cova de la Patroneta Perlines, amb els seus dos annexos. Eren coves de petites dimensions que en ocasions no podien donar aixopluc a tots els membres de la família.